Comentaris d'obra

"Era un home d'una cultura vastíssima, estudiós, gran lector de llibres i revistes que seleccionava amb cura (mai no va comprar un llibre perquè sí), i que es cultivava molt intel·lectualment. Home d'Església, que l'estimava i volia sempre el bé per ella. També era respectuós amb les persones, donava confiança i deixava que cadascú actués en correspondència. Li agradava confiar responsabilitats. Compartia les seves decisions amb els seus col·laboradors i en cap moment va fer un gest d'autoritarisme. En la vida ordinària, no imposava les seves decisions o els seus criteris i respectava els qui no coincidien amb ell." 

Mn. Ramon Sàrries  Ribalta, arxiprest de les Valls d'Andorra (comentari rebut el 17/01/21). 

"Un home compromès des del primer dia en l'aplicació del Concili Vaticà II a la seva diòcesi i en transformar Andorra en un Estat de Dret des de la seva responsabilitat de copríncep d'Andorra. Un home d'una formació i d'una qualitat humana extraordinària. Vivint amb ell al Col·legi Sant Pau de Tarragona vaig aprendre moltíssim i quan el vaig succeir en la direcció del Col·legi, en fer-lo bisbe, vaig haver d'anar diferents vegades a la Seu d'Urgell a  cercar la seva opinió i a aconsellar-me sobre el que havia de decidir. Acceptava i volia fàcilment l'ajuda dels seus col·laboradors i amics amb tota discreció." 

Mn. Miquel Barbarà Anglès, canonge, "Persones importants de la nostra arxidiòcesi", Full dominical, 04/04/21, p. 4.

"Van ser moltes les trobades amb l'Arquebisbe Alanis, que, en la meva responsabilitat com a Cap de Govern d'Andorra, em van donar l'oportunitat de col·laborar-hi de manera molt estreta. La nostra relació va ser sempre d'un immens respecte mutu i d'una gran comunió. Puc dir que ha estat de les persones que més han influït en les decisions que, en el càrrec que ocupava, vaig haver de prendre." 

Òscar Ribas Reig (e.p.d.), excap de Govern d'Andorra (comentari rebut el 23/06/19).

"Un personatge com una casa de pagès, d'alçada històrica i decisiu en la configuració de l'Andorra que coneixem, i que mereix molt més que el semioblit oficial a què l'hem abocat." 

Andrés Luengo López, periodista, "Reivindicació del bisbe Martí", Bon Dia,  12/10/20, p. 14.

"El pontificado de Joan Martí ha dejado profunda huella en el ámbito eclesial y también su talla de estadista en el Principado de Andorra. Sin duda una figura excepcional, llena de humildad, sabiduría y gran dosis de humanidad." 

Joan Boronat Aixalà, periodista, "Diez años de la muerte del arzobispo Joan Martí Alanis",  Diari de Tarragona, 12/10/19, p. 55. 

"Martí Alanis, la mort del qual avui lamentem, ha estat un referent ètic per diverses generacions d'andorrans, un humanista que deixa una empremta profunda i que, tot i les servituds del càrrec, va saber mantenir un contacte amb el carrer. Els trenta-dos anys que va dedicar al servei de la diòcesi i d'Andorra han esdevingut un dels períodes més intensos i de més progrés econòmic, social i polític." 

Editorial, "Una figura cabdal", Diari d'Andorra, 12/10/09, p. 14.

"Era un hombre de gobierno que procuraba mantener la independencia frente a las presiones de la Generalitat presidida por Jordi Pujol, por el rey Juan Carlos y por todos los poderes internos de un pequeño país que ha preservado su identidad a lo largo de los siglos con la soberanía compartida entre el presidente de la República Francesa y el obispo de La Seu." 

Lluís Foix Carnicé, periodista, "Martí Alanis y Andorra", La Vanguardia , 26/03/21, p. 16.

"Com a arquebisbe metropolità de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense desitjo felicitar ben cordialment Mons. Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, per la concessió que el Sant Pare li ha atorgat del nom d'arquebisbe a títol personal. Aquesta concessió personal és un reconeixement de la Santa Seu pel bon treball pastoral que ell ha realitzat a l'Estat andorrà, el qual ha assolit darrerament una configuració constitucional moderna i democràtica." 

Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Tarragona,  "Felicitació", Full parroquial, 08/07/01, p. 4. 

"El seu pontificat ha estat prolífer i fecund. La història ho constatarà. Home de Déu i home de la terra: bisbe i pastor d'una diòcesi petita en nombre d'habitants, però rica d'il·lusió i amb voluntat de treball. I això li va donar força i empenta per afrontar la direcció de la mateixa. Hi va donar el que era: organització i voluntat de treball en equip. Home que escoltava, dialogava i exigia. L'exigència més forta, però, se l'aplicava a ell mateix. Auster i amb voluntat constant de formació i adequació intel·lectual als moments presents. Llegia i escrivia; exhortava i pregava; despreniment i acollida; treball i descans; exercici intel·lectual i també físic; home de cultura i mai amb ostentació; copríncep i sense pretensions de grandesa." 

Mn. Ramon Balagué Bajona, rector de Guissona, "El bisbe Joan", Full parroquial de Guissona i pobles veïns, 17/10/09, p. 1. 

"En molt poc temps es va guanyar l'afecte i l'estima de tota la gent que hi tractava, com havia estat una constant al llarg de la seva vida. La seva senzillesa amagava una saviesa excepcional. Els seus comentaris ponderants i les seves reflexions precises sobre els temps actuals van ser en tot moment un reforç per a encarar els viaranys de la realitat present." 

Joaquim Nin Borreda, alcalde d'Albinyana, "La profunda petjada del bisbe Joan", Església de Tarragona, octubre de 2009, p. 21.  

"[...] Cal veure la història de Martí Alanis en el seu desplegament personal, en la seva biografia: des de la seva infància, amb la influència del seu pare i la tendresa de la seva mare. El període de la seva formació, al seminari de Tarragona i a la Universitat de Salamanca, que culmina en l'exercici pastoral de sacerdot. Una inquietud intel·lectual que mantindrà viva al llarg de tota la seva vida: biblioteca selectiva, viatges de projecció internacional." 

M. H. Joan Rigol Roig, expresident del Parlament de Catalunya, "Pròleg", El llarg caminar d'un home bo,  Anem Editors, 2a. ed., febrer de 2020, p. 10. 

"La proclamació del Consell General, l'any 1992, com a Consell Constituent i la coincidència al coprincipat de Joan Martí Alanis i François Mitterrand van facilitar l'expressió de la voluntat del poble andorrà d'assumir la sobirania concretada en l'Estat de Dret, democràtic i social que es defineix en l'Article primer de la Carta Magna." 

Govern d'Andorra, "Respecte i agraïment a l'Arquebisbe Joan Martí Alanis", 12 d'octubre de 2009.

"Fou un home bo, molt bo, senzill, afectuós, molt amic dels seus amics. Que preparava amb exigència i rigor totes les seves intervencions, des de les més importants a les més simples i senzilles. Que estimava els sacerdots, els laics els religiosos, la gent dels pobles, les terres del Pirineu, del Pla i d'Andorra." 

Mons. Joan Enric Vives Sicília, en l'homilia de la Missa exequial, 14 d'octubre de 2009.

"Tinc un gran record dels llargs anys de treballar amb el Bisbe Joan Martí. Podria dir que són la meva vida. Una relació molt bona i satisfactòria. Còmoda i excel·lent, diria. En la història d'Andorra el Copríncep Martí passarà com un estadista, ja que en tenia tots els trets: va saber fer una molt bona anàlisi de la situació del país en arribar a l'inici dels anys 70; en va treure les conclusions sobre el que s'havia de fer i, en tercer lloc, va tenir la capacitat d'aglutinar i transmetre aquestes conclusions a tots els que havien d'actuar. Un home d'un elevat compromís amb Andorra, de gran empatia, capacitat de lideratge i treball en equip. Foren uns anys de llums llargues." 

Joan Massa Sarrado, exsecretari general dels serveis del copríncep episcopal (comentari rebut el 13/05/20).